Una parella amb indumentària tradicional catalana, envoltada d'animals músics, ocupa la llinda de la porta del principal i ens condueix cap al rebedor a on el visitant es troba amb un missatge de benvinguda, "DEU VOS DO BON DIA Y BONA HORA" format en el paviment de mosaic romà. La vivenda ocupa tota la planta i la seva distribució està basada en la clàssica de l'Eixample barceloní tot i que amb significatives modificacions introduïdes per Puig i Cadafalch, amb la eliminació d'alguns embans i inclús alguna paret mestre, degudament substituïda per arcades, per aconseguir espais més amplis.

A la primera crugia, contigua al carrer, hi ha els dos dormitoris, del pare (Antoni Amatller se separà de la seva esposa el 1877) i de la filla, amb majestuoses portes amb al•legories escultòriques dedicades, en la del primer, al Col•leccionisme fet gràcies a l'Estalvi i a l'Intel•ligència, i en la de la segona, a les virtuts pròpies d'una noia: Laboriositat, Fidelitat i Feminitat. Entremig, el saló, amb la col•lecció de vidres arqueològics en vitrines dissenyades expressament, i la "sala de labor", com a estances de recolliment personal per a cadascú.

A continuació dels dormitoris, en direcció a l'interior d'illa, els respectius vestidors i sales de bany, amb pas també cap als passadissos que comuniquen amb l'altre extrem del pis. Aquests, amb arrambadors de ceràmica d'aresta similars als del vestíbul i cantoneres de marbre rosa de Buixcarró, rebent la llum natural dels celoberts centrals a través de grans finestrals de vidre emplomat i segmentats mitjançant una seqüència d'arcs diafragma d'inspiració islàmica per accentuar la valoració de l'espai, estan flanquejats per dependències de servei. Separat dels esmentats passadissos per sengles mampares de vidre emplomat, el despatx del xocolater està situat en el punt central de la planta, controlant perfectament la vida de la casa.

A la crugia de l'interior de mansana i precedit per un luxós rentamans, hi ha el menjador, escalfat per una imposant llar de foc amb un escalfapanxes de ferro forjat i un gran grup escultòric al•lusiu a les Colònies d'ultramar, origen del cacau, i sota la generosa mirada d'una representació de l'Abundància, a la porta de l'adjacent sala i alcova de convidats. A l'altre costat del menjador i separada per tres arcades lobulades, la "sala de música" presenta un fris amb versos de La cançó del mariner i de la versió original de Els segadors. Completa el servei d'aquesta part de la vivenda l'office, amb el seu muntaplats que puja des de la cuina a la planta baixa.

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostrapolítica de cookies, cliqueu l'enllaç per a més informació.

ACEPTAR