El projecte cultural de restauració de la casa Amatller

El 30 de juny de 2009 se signà un conveni entre l’Ajuntament de Barcelona, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la Fundación Montemadrid i la Fundació Privada Institut Amatller d’Art Hispànic, per a l’execució del Projecte Cultural de restauració de la Casa Amatller, amb un pressupost total de 4.998.550 €. Les actuacions realitzades en el marc d’aquest conveni són:

restauració de la façana (2007-2008)
projecte i direcció - Salvador Tarragó
execució - Construccions Riera
rehabilitació del pis 2n/2a como a nova seu de la biblioteca i fototeca de l’Institut Amatller d’Art Hispànic (2010)
projecte i direcció - José Ignacio Casar & José Manuel Montesinos
execució - Urcotex
  • reforç del sòl (mitjançant un engraellat de bigues de ferro collat a les parets mestres)
  • rehabilitació general
  • instal•lacions de detecció i d’extinció d’incendis (per gas)
  • instal•lacions elèctriques
  • instal•lació de climatització
  • instal•lacións de seguretat (detecció d’intrusió & càmeres de vigilància)
rehabilitació de les instal·lacions generals de l'edifici (2011-2013)
projecte i direcció - José Ignacio Casar & José Manuel Montesinos
execució - Urcotex
  • substitució dels claveguerons originals d’obra per conduccions de PVC
  • escomeses elèctriques generals de la finca i per a cada un dels locals / habitatges
  • rehabilitació dels celoberts
restauració del pis principal, incloent el vestíbul, l’escala d’honor i la seva claraboia (2011-2014)
projecte i direcció - José Ignacio Casar & José Manuel Montesinos
execució - Urcotex
  • restauració i restitució de paviments (mosaic romà / marbre / parquet / mosaic hidràulic)
  • restauració i restitució d’arrambadors (ceràmica d’aresta / marbre / fusta / tela)
  • restauració i restitució de paraments (esgrafiat / estuc / tela / paper / pintura)
  • restauració i restitució de sostres (fusta / policromia / esgrafiat)
  • restauració d’elements escultòrics (marbre / pedra de Montjuic)
  • restauració i restitució de fusteria
  • restauració i restitució de vitralls emplomats
  • restauració i restitució de llums de sostre (incloent restauració i restitució d’elements metàl·lics)
  • instal•lació d’un ascensor hidràulic sense cabina (de planta baixa a principal)
  • instal•lació de detecció d’incendis (per aspiració) i d’extinció d’incendis (per aigua nebulitzada)
  • instal•lacions elèctriques
  • instal•lació de climatització
  • instal•lacions de seguretat (detecció d’intrusió i càmeres de vigilància)
  • instal•lació de control domòtic (il•luminació i climatització)
restauració i restitució de béns mobles (2013-2015)
InSitu / Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya / Mercedes Quintero / David Mañas / Natalia Maragall


musealització del pis principal (2015)
STOA
rehabilitació de cobertes & escala de veïns (2015)
projecte i direcció - Pau Carbó Berthold & Joan Antoni Farrerons Bergé
execució - Urcotex
  • substitució de les sobrecobertes de poliester per altres de vidre armat
  • rehabilitació de murs, baranes i paviments del terrat
  • canvi de la maquinària de l’ascensor de veïns
  • restauració de la claraboia de l’escala de veïns i dels esgrafiats del replà de la quarta planta
  • eliminació d’instal•lacions obsoletes
  • instal•lació d’un sistema d’elevació per a mudances

A més de la rehabilitació de l’edifici, l’objectiu principal de les intervencions ha estat el de recuperar l’ambient propi del domicili d’Antoni i Teresa Amatller a principis del segle XX. Per això s’ha tingut especial cura a l’hora de restaurar els llums de sostre i de paret de la casa intentant ajustar la intensitat i qualitat de la seva il•luminació a uns valors que puguin ser semblants als que tingueren amb les instal•lacions originals d’electricitat i de gas.


Fonamental per a l’èxit de la restauració ha estat el poder disposar d’una important quantitat d’informació històrica que ha garantit el rigor de la intervenció. Entre el material utilitzat destaquen:
  • la documentació fotogràfica antiga (Fundació Amatller - Arxiu Mas & fons Antoni Amatller)
  • la documentació de la remodelació de Puig i Cadafalch, que consta de contractes, factures, albarans, rebuts i demés notes de la cinquantena d’industrials, artistes i artesans (Fundació Amatller)
  • la documentació relativa a la casa Amatller de l’Arxiu Puig i Cadafalch, integrada per esbossos, dibuixos, plànols i notes diverses (Arxiu Nacional de Catalunya)
  • l’expedient i els plànols de la casa Amatller de l’Arxiu Municipal Administratiu

Importantíssim ha estat també la conservació d’un percentatge molt elevat de les decoracions arquitectòniques originals (gràcies en gran mesura a la cura i el respecte de les adaptacions efectuades al domicili dels Amatller per Josep Gudiol Ricart el 1960, quan fou convertit en seu de la Fundació Amatller i biblioteca de l’Institut Amatller d’Art Hispànic). La recuperació de diverses peces del mobiliari original que havien sortit de la casa, gràcies a la generosa donació de les persones que les custodiaven, ha estat també transcendental.


Cal destacar, per altra banda, que un dels reptes principals de tota la intervenció ha estat el de integrar, sense malmetre la decoració original, noves instal•lacions en compliment de les normatives actuals, com són les de:
  • detecció i extinció d’incendis
  • detecció d’intrusió
  • càmeres de vigilància
  • climatització
  • instal•lacions elèctriques amb diferents circuits per simular la il•luminació original i per afegir il•luminació complementària que permeti la correcta visualització dels objectes artístics de la col•lecció

La finalitat d'aquest projecte cultural és la d'obrir el pis principal de la casa Amatller a la visita pública per tal de donar a conèixer les circumstàncies del Modernisme i presentar les persones que el varen fer possible, és a dir explicar la història del país i de la ciutat, donant les claus el Modernisme:

  • la industrialització va donar lloc a la recuperació econòmica que va permetre el finançament necessari per a la realització del Modernisme
  • el Modernisme va ser possible gràcies al mecenatge d’una burgesia empresarial il•lustrada que, com Antoni Amatller, tenia altres inquietuds més enllà dels negocis
  • el Modernisme va transformar l’Eixample d'Ildefons Cerdà i l’aspecte de la ciutat, afegint singularitats a un pla que tenia vocació homogeneïtzadora
  • el Modernisme ve a ser l’expressió plàstica de l’esperit de la Renaixença en la seva voluntat de recuperar la identitat nacional catalana i projectar una nova imatge concordant amb la recuperació econòmica del país
  • el Modernisme fou concebut per uns arquitectes que, a l’hora, exercien de dissenyadors i d’interioristes
  • el Modernisme és l’obra d’un col•lectiu d’industrials, artistes i artesans altament qualificats, que el varen fer amb les seves mans

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostrapolítica de cookies, cliqueu l'enllaç per a més informació.

ACEPTAR