La façana

A la nova façana, amb connotacions a estils d’èpoques molt diverses (des del romànic al barroc), l’arquitecte va defugir de la alineació vertical dels seus components, distribuint un nombre desigual d’obertures a cada pis, i buscant, a més, un efecte d’asimetria equilibrada (portal a l’esquerra / tribuna a la dreta / balcó novament a l’esquerra) i d’una irregularitat fictícia, ja que totes les seves dimensions horitzontals (110 cm de les portes balconeres, finestres i galeria / 220 cm de separació entre les portes balconeres del principal / 330 cm de separació entre les finestres del 1r pis) venen predeterminades estrictament a partir d’un mòdul de 55 cm, que coincideix amb els tornapuntes del balcó.

El singular capser esglaonat que la corona compleix la funció d’integrar el nou estudi fotogràfic construït al terrat (que per normativa havia d’estar separat uns metres de les finques veïnes) amb la resta de l’edifici. És una solució que l’arquitecte adoptaria, coneixedor de l'ús habitual que se'n feia en terres europees més meridionals, per resoldre el problema semblant de les cases entre mitgeres i amb cobertes a dos vessants.

projectes de Puig i Cadafalch per a la façana de la casa Amatller
(1-6: Arxiu Nacional de Catalunya / 7: Arxiu Municipal Administratiu)


Puig i Cadafalch va donar a la façana un important i innovador component cromàtic (esgrafiats a base de blanc, ocre i mangra / rajoles vidriades i de reflex metàl•lic / fusteria verda / forja negra / pedra grisa de Montjuic) i una profusa decoració escultòrica que configuren un ric discurs iconogràfic. S’hi conjuguen al•lusions al nom de la família (branques florides d’ametller amb As majúscules, a la tribuna / vers “l’ametller és florit, l’bon temps s’acosta, ab sos nius d’ausells y sos poms de roses” de Dolors Monsardà -sogra de Puig i Cadafalch-), a referents tradicionals (Sant Jordi, el drac i la princesa / rodamón), les afeccions del propietari (pintura / escultura / arquitectura / música / fotografia) o, molt especialment, al voltant de les tres portes balconeres, un retrat al•legòric del mateix Antoni Amatller conformat per imatges simbòliques de les tres activitats que millor el definiren: la indústria, les arts (entre elles la fotografia) i el col•leccionisme de vidre arqueològic.


La reforma de la casa Amatller va constituir una transformació radical dels criteris establerts en el Plà Cerdà de l'eixample de Barcelona. Amb la seva intervenció, Puig i Cadafalch va trencar els esquemes compositius classicistes basats en la simetria i la regularitat, va superar els 22 metres de l'alçada normativa i va afegir el cromatisme com a element destacat en l'entorn urbà. És a dir, va ser l'introductor del factor de la singularitat en un context concebut des de la uniformitat, marcant així la irrupció del Modernisme a l'Eixample de Barcelona.

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostrapolítica de cookies, cliqueu l'enllaç per a més informació.

ACEPTAR