Durant una estada a Sevilla el 1894, Antoni Amatller va conèixer Francisco Caballero-Infante y Zuazo (†1906/7), un dels promotors de les excavacions en jaciments arqueològics com els d’Itàlica, Emèrita o Carmona, que durant el darrer quart del segle XIX havia aplegat una important col•lecció d’objectes romans i hispano-àrabs. Havent manifestat el catedràtic andalús la seva disposició a desfer-se del conjunt de vidres arqueològics que havia reunit, el xocolater, després d’unes curtes negociacions que culminaren el 9 de juny d’aquell mateix any, esdevingué propietari d’un lot de dues-centes onze peces força significatives. S’inicià així en una nova afecció, la del col•leccionisme de vidre antic, afecció que li proporcionaria nous al•licients en els seus viatges, com ho demostren les adquisicions realitzades a Berlín, Paris, Roma, Istanbul o Assuan. Home intel•ligent com era, no va trigar en assegurar-se l’assessorament d’un gran entès en la matèria, Mn. Josep Gudiol i Cunill (1872-1931), conservador del Museu Episcopal de Vic, establint uns vincles entre la institució vigatana i la casa Amatller que encara perduren. Entre els resultats d’aquesta relació cal destacar la incorporació d’una trentena de vidres renans procedents de la col•lecció del banquer alemany Franz Merkens, subhastada a Colònia el 1905 i tres peces excepcionals que havien estat de l’antiquari turc Hakky-Bey, mort a Paris a principis de 1906.

Mn. Josep Gudiol i Cunill



A més del vidre, Antoni Amatller també s’interessà per altres formes artístiques i, entre les obres que va reunir a casa seva podem assenyalar el raríssim retaule romànic d’Angustrina (ca. 1200), una parella de bodegons del madrileny Andrés Deleito (act. 1650-60), diverses pintures catalanes de finals del segle XIX, entre les que destaca un exquisit oli de Ramon Casas, fotografies artístiques de contemporanis seus, com el pictorialista Miquel Renom, Ramir Lorenzale i Rogent o W. Miralles, un esplèndid penjoll de l’orfebre parisenc René Lalique que comprà per a la seva filla Teresa el 8 d’octubre de 1900, escultures diverses i un nombre important d’objectes de col·leccionisme.

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostrapolítica de cookies, cliqueu l'enllaç per a més informació.

ACEPTAR